Gairebé el 80% de plàstic que generem acaba a la mar i en abocadors. El 80% dels residus que trobem al mar prové de terra, mentre que el 20% restant, de l’activitat marítima afectant a les nostres aigües, éssers marins i, per tant, a la nostra alimentació. La producció global de plàstics s’ha disparat en els últims 50 anys, i en especial en les últimes dècades. De fet, en els últims deu anys hem produït més plàstic que en tota la història de la humanitat. Fòrum Formigues & Plastic is over és una zona comuna on tractarem de reutilitzar el plàstic, d’oferir eines per intentar reduir i no haver de fer servir tant plàstic. El fòrum també acollirà novament interessants xerrades relacionades amb l’educació i la diversitat familiar.
XERRADA- CONTE RAP AMB ANA DEL FRESNO
Ana del Fresno és mestra d’Infantil del col·legi Ausiàs March de la Vall d’Uixó (Castelló) i guanyadora dels premis de la Fundació Educa, coneguts com els Goya de l’educació espanyola. Ens explicarà com és el seu treball en un centre d’acció educativa singular (CAES) on trobem un 70% de famílies i alumnat estranger i immigrant de diferents nacionalitats i en gran nombre pertanyents a ètnia gitana d’origen espanyol i romanès, amb pocs recursos socioeconòmics i baix nivell sociocultural, i per als que, per tant, el col·legi és considerat com un servei assistencial i no com el lloc i projecte educatiu compartit. En involucrar les famílies a l’escola apareix la màgia. És una caixa de sorpreses ja que totes les famílies poden aportar i ensenyar alguna cosa. Tenen veu i vot a l’aula i s’escolten les seves propostes. Es comparteixen coneixements i moments de riures i emocions amb els seus petits i petites. De tot aquest treball previ va néixer un conte, un conte rap amb la música base creada per un pare; les imatges, pels petits; i la veu, la van posar els nostres germans grans del cole, els nostres estimats nens i nenes de sisè. El resultat el podrem compartir i gaudir junts en aquesta edició de Formigues.
SABRIES DISSENYAR EL TEU PLAT SALUDABLE? AMB MARÍA CONGIL (INTUR)
L’alimentació dels nostres fills és un tema que preocupa a la majoria de papis i mamis. Per això hem preparat una xerrada amb la nutricionista Maria Congil, mare i gran professional amb més de 20 anys d’experiència en l’àmbit de la restauració col·lectiva. A la xerrada s’ensenyarà, de manera molt pràctica, a elaborar sopars saludables que complementin els menús que els nostres fills i filles mengen a l’escola. Aprendrem a més a llegir etiquetes per millorar la nostra llista de la compra. Ens portarem diverses receptes equilibrades, senzilles i sanes, per posar en pràctica els principis apresos sobre el Plat Saludable. Intur Restauració Col·lectiva gestiona de forma integral menjadors escolars, fomentant hàbits saludables, atenció a la diversitat i cura del medi ambient a través del projecte educatiu “Alimentem la teva imaginació”.
LA MAGA MARIELA I EL MAR MUT DE LLANOS CANO
La Maga Mariela i el Mar Mut connecta directament amb la diversitat familiar i amb l’ecologisme. L’objectiu és crear un llibre infantil en què una nena audaç, valenta i compromesa, viu una aventura sense que el fet que tingui dos mares li robi cap protagonisme. En aquest viatge, la nena va a descobrir que el mar s’ha quedat mut i la acompanyarem en la seva recerca per trobar el motiu.
L’EMPREMTA HÍDRICA AMB ARIANNA RENAU PRUÑONOSA
L’empremta hídrica és la quantitat d’aigua que es necessita per fabricar un cotxe, un mòbil, uns texans o criar qualsevol animal que després ens mengem, les verdures … També és l’aigua que “utilitza” o “gasta” un organisme públic o un edifici de pisos. Per exemple, saps que per fer uns texans es gasten uns 6000-8000 litres d’aigua? El cultiu del cotó requereix molta aigua. En aquest cas la majoria d’aquest vegetal es conrea a Àsia i regar-lo ha esgotat recursos hídrics com el Mar Aral. El consum massiu a Europa de roba de cotó fabricada a Àsia és el causant d’un desastre mediambiental com que un dels pocs mars interiors hagi desaparegut … Arianna Renau treballa en el Grup de Recursos Hídrics de l’Institut Universitari de Plaguicides i Aigües (IUPA) de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, en temes de gestió dels recursos hídrics. Des que és doctora s’ha adonat que la divulgació és necessària per aconseguir projectes i essencial per a conscienciar, no només a les generacions futures sinó també a “totes” en general en temes d’aigua. Si sabem on és el problema, la solució està més a prop i així vam aconseguir tenir cura una mica més l’aigua perquè cada gota compta, i mai millor dit.
MIRADES ECOFEMINISTES PER REVERTIR LA GUERRA CONTRA LA VIDA AMB IAIO HERRERO
Yayo Herrero és llicenciada en Antropologia Social i Cultural, Enginyera Tècnica Agrícola, diplomada en Educació social i DEA en Ciències de l’Educació. Ha estat coordinadora estatal d’Ecologistes en Acció i ha participat en nombroses iniciatives socials sobre promoció dels drets humans i ecologia social. Des de gener de 2012 fins agost de 2018 ha estat directora general de la Fundació FUHEM. Actualment és professora de la Universitat Nacional d’Educació a Distància. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació com eldiario.es i és una de les investigadores més influents en l’àmbit ecofeminista i ecosocialista a nivell europeu. Herrero assegura que “Estem travessant una profunda crisi estructural. En l’origen d’aquesta crisi hi ha la desvinculació de l’economia i la política respecte a la materialitat de la terra i dels cossos “, de manera que cal prendre consciència. Es realitzarà una exposició per comprendre com es produeix aquesta guerra contra la vida i explorarem vies i nous recorreguts a realitzar per revertir-la, prenent com a eixos les propostes sinèrgiques de l’ecologisme i el feminisme.
EL SOBRECONSUM DEL PLÀSTIC AMB GREENPEACE
Greenpeace és una organització ecologista i pacifista internacional, econòmica i políticament independent, que no accepta donacions ni pressions de governs, partits polítics o empreses. Greenpeace utilitza l’acció directa no violenta per atreure l’atenció pública cap als problemes globals del medi ambient i impulsar les solucions necessàries per tenir un futur verd i en pau. Ens parlaran sobre el sobreconsum del plàstic, el seu efecte en el medi ambient i en la nostra pròpia salut. “Volem que la població es conscienciï d’aquest problema, com podem tractar-lo, així com que entenguin les mesures d’abandonament de les bosses de plàstics, entre d’altres solucions”.
L’ART DE LA PESCA AMB LA COFRADÍA DE PESCADORS DE SANT PERE, CASTELLÓ
La Confraria de Pescadors Sant Pere ens aproparà les arts de la pesca i coneixements sobre el peix al festival i també ens donaran informació en matèria de cura del mar i la seva sostenibilitat: projecte Tornaport i el rescat de tortugues; peix km 0 o les energies renovables, entre d’altres. Actualment, duen a terme el programa de visites del Grau Pesquer que té com a objectiu donar a conèixer la importància del port pesquer, el segon més important de la Comunitat Valenciana, i posar en valor la feina dels mariners així com la qualitat del peix del Grau. Un aliment indispensable en la dieta mediterrània i que forma part de la nostra essència castellonera.
TALLER DE CALAIX FLAMENC AMB LA LULAS
La Lulas és una empresa de fabricació de calaixos flamencs totalment artesans a Almassora (Castelló) i, a més, una escola de música per a tots els públics, amb so únic, fet amb fusta de bedoll finlandès, amb certificat PEFC que garanteix la compra de fusta de manera responsable. Realitzen calaixos personalitzables amb infinites possibilitats i ofereixen servei de reparació i manteniment de l’instrument per poder tenir-lo sempre a punt. En Formigues Festival realitzaran donem i tallers en família d’iniciació a la percussió i coordinació.
MALETA DE CONTES AMB CUENTOMIFASOL
Cuentomifasol s’endinsa en l’amistat entre contes i música, de la mà de Carmina a la narració i Kata a la guitarra. Treballant diferents emocions i temàtiques, tant amb contes tradicionals, emosémicos o d’edició pròpia; i amb tècniques com la narració amb llibre a la mà, kamishibai o interacció amb el públic, fent a aquest, participi en la interpretació de contes tradicionals que es porta a terme a les actuacions.
L’AMOR CAP ALS FILLS A TRAVÉS DE L’AMOR CAP A UN MATEIX. ADOLESCÈNCIA: REPTES I NECESSITATS. AUTO-educar-se per EDUCAR AMB CONSUELO BALAGUER DE MISCEL·LÀNIA.
L’adolescència és un moment de la vida en el qual s’experimenta el món amb una intensitat emocional que dificulta l’àmplia visió de tot el que passa al voltant d’un mateix. Aquest fet desperta a l’interior del nen-jove l’ànsia per descobrir-lo i viure-ho. Avui dia ser mirats, educats conscientment i amb amor, és un repte i una necessitat dels adolescents del nostre temps. Consuelo Balaguer Ibáñez és educadora Social i Terapeuta. Especialista en Auto-Desenvolupament i Relacions Humanes en l’àmbit Soci-Educatiu i Familiar i Miscel·lània, centre d’educació socioemocional, on s’acompanya i ajuda a persones, famílies i professionals a posar consciència en el fet d’educar, tenint en compte les tres dimensions que conformen l’ésser humà: física, sentiments i consciència. La autoeducació és l’eina personal que ajuda i facilita a les persones a trobar sentit a allò que fan, senten i / o pensen, en funció del paper que exerceixen en la vida. L’objectiu és millorar i aprofundir la comunicació amb un mateix i amb la parella per tal d’arribar a ser un sa referent per als nostres fills/es.
SOTA EL PARAIGUA DE LES TORTUGUES AMB ITINERANTUR
Itinerantur fa senderisme interpretatiu i potencia el desenvolupament turístic sostenible. Recorren les sendes i camins de les nostres terres mentre interpreten el patrimoni natural i cultural, que a la Mediterrània consideren inseparables. Es descriuen com a traductors de paisatges. A través de la xerrada Sota el paraigua de les tortugues volen fomentar la curiositat per aquests animals tan singulars. És ben coneguda la seva fama d’animals lents, longeus, tranquils, però sabem realment quines són les seves necessitats, els seus perills, les seves amenaces? Per entendre la importància que tenen aquests éssers amb els que compartim territori hem de conèixer una mica millor els seus hàbits, costums i fragilitats. Segur que així podrem contribuir a la seva conservació.